28 d’octubre 2007

E-learning i Second Life


Sempre m'havia fet gràcia això dels crèdits virtuals en línia però no ha sigut fins aquest curs que m'he decidit a matricular-me'n en un... Doncs bé, de totes les opcions posibles em va fer més gràcia aquest: "Second Life: Noves formes d'aprendre i relacionar-se"

Si bé és cert que vaig registrar-me ja fa alguns mesos a la comunitat online, també és cert que la tenia abandonada i que feia molt que no hi entrava. Però avui he tingut que fer la meva primera activitat del crèdit: opinar sobre l'e-learning, avantatges i inconvenients dels crèdits virtuals en línia (els pròxims moduls ja s'entra més en matèria SL) i m'han fet venir ganes de tornar a passejar-me per la meva segona vida.

El primer que he fet és canviar la meva imatge (fins ara, la d'una noia més o menys normal) i un cop he tingut l'aparença més friki que he trobat, he anat a donar un tomb.

* Primer he anat al espai virtual on es desenvoluparan pròximament algunes activitats del crèdit (vaja, això he llegit a un fòrum):


(si, aquest Optimus Prime que veieu, sóc jo ;D) (atenció al detall: Un R2-D2 i un lemming!!!)


Pel que he vist, hi ha una taula per a que ens reunim.... (o potser no, però és ben còmode jeje)



Em sembla molt bona idea aquesta iniciativa, la veritat. No em faig a l'idea de que algun dia potser les activitats acadèmiques presencials s'extingexin per a donar pas a les virtuals, però combinar unes i altres em sembla divertit. A part, és útil: cada cop és més difícil assegurar una presencialitat i establir uns horaris. Amb cursos virtuals, el temps te'l marques tu.

I tot i que encara falti molt per fer, és evident que el món ha canviat en pocs anys (10 anys?). Mirem els nens d'avui en dia quan surten de l'escola... que diuen? "Fes els deures i desprès abans de sopar ens conectem al messenger i ho comentem..." (...) A mi la veritat és que se'm fa molt raro, i això que no sóc gaire gran (¬_¬). Recordo quan tenia que buscar algunes informacions per fer els deures... ho mirava en una enciclopèdia (que ara que hi penso, està mega-ultra-desfasada i encara segueix al prestatge ocupant espai) i ho copiava! No feia copiar-pegar... ho copiava a mà! (quin pal, no?) :D

Bé, deixo d'escriure que això ja m'està quedant força llarg i desprès només llegiu fins a la meitat :P. Us poso una última imatge del que he fet avui:



2 comentaris:

Pilar ha dit...

jajaja, ¡se nota, se siente... el frikismo en el ambiente!

qué xulos aquests crèdits,no?

Però bé, jo espero de tot cor que la presencialitat mai no s'extingeixi, ningú no ens pot donar més coneixement que un comentari en el moment just per una situació irrellevant o unes braves al kraf!

cuack

Eli Ramirez. ha dit...

jajaj

Jo tampoc vull que desapareixi la presencialitat! però de tant en tant fer coses així van bé, perque surts de la rutina...

aviam si s'apunta mes gent al SL i ens trobem per allà..