Adéu!

Després d'un any, no sé perquè cal fer una entrada així, però crec que s'hauria d'haver fet des d'un bon principi.

Aquest blog està mort. Això vol dir que no s'hi faran més actualitzacions, mai més.
Vam començar amb unes idees que ara no veiem prou motivadores per continuar.

Per temes referents al món bibliotecari acadèmic, podeu seguir-nos al Blog del Dijous.

I, a nivell personal, l'Enric i jo ens hem fet un camí individual. A mi em podreu trobar aquí: [blog], i a l'Enric, aquí [blog].

Tot i així, ens fa pena suprimir un blog (jo sempre l'he trobat mono de disseny, quedava tot molt ampli i espaiat quan escrivia...xD) i, per tant, el deixarem en aquest estat de coma permanent, que no deixa de ser un simulacre de Peter Pan, un blog que no vol crèixer.

Gràcies però, als que algun dia vau passar per aquí i vau deixar-hi algun comentari.

El préstec més llarg...

Hola de nou! Fa mesos que no escric, pero fa poc vaig veure una notícia que em va fer gràcia. Aquest es el titular:

Un libro es devuelto a una biblioteca cien años después de haber sido prestado en Finlandia

La cosa és que realment no va haver préstec anotat, però per si un cas, la persona que el va tornar ho va fer de forma anònima, ja que la multa ascendia a 83 euros!

Així que tranquils, molts trigareu setmanes i mesos, pero dubto que supereu aquest rècord!

Reto 2008

Fa poc em vaig apuntar al "Reto 2008". Es tracta d'un repte creat per Meri Gallego, on amb el títol de "Viaje en el libro de la Unión Europea en 366 días" ens proposa llegir-nos un llibre de cada país de la UE-.

El repte, tal com diu la pàgina web (http://www.meribelgica.com/reto2008/index.php) consisteix en completar els 27 països abans de la mitjanit del 31 de desembre. Les bases són simples: perquè un llibre sigui considerat vàlid, l'autor o el contingut han d'estar estretament relacionats amb el país al que representen. (Preguntes més freqüents)

A mi normalment m'agraden els reptes (com el "repte del divendres", el concurs setmanal de la facu) i m'hi vaig apuntar. M'agrada llegir però a vegades em distrec amb l'ordinador i se'm passen les hores sense adonarme'n.... Per tant, d'aquesta manera, almenys llegiré 27 llibres, jejej (tot i que a començament d'any em vaig proposar arribar als 50)

De moment ja "he viatjat" per dos països:

.

Harry Potter y las Reliquias de la Muerte i El niño con el pijama de rayas (tenieu raó, és molt bo.. i molt trist...).
Aviat completaré també Itàlia :-)

En fi, si us agrada viatjar i us agrada llegir, us agradarà aquest repte.

Dilluns de Pasqua!

I amb la Pasqua, les mones!
.

Aquesta és la mona que ens hem menjat. Fa gràcia, em fa recordar a la meva entrada anterior (la de retroinformàtica) : un telèfon dels vells (no un mòbil!), un llibre (no una pantalla d'ordinador!) i un parell de bolis (d'aqui 100 anys, sabran que abans s'escrivia amb boli i llapis?)

:-)

.

Ps. El llibre té dues petites imatges (són els meus cosins) jajaja.

Retroinformàtica

Ahir no tenia gaire cosa a fer i com que estava a Barcelona prop de l'Illa Diagonal, vaig decidir entrar a donar un tomb (bé, en realitat volia comprar-me alguna cosa per animar-me una mica ¬¬')

.
Si aneu sovint a aquest centre comercial, podeu comprovar que sovint fan exposicions a la planta baixa, davant del Decathlon. Doncs bé, ara n'hi ha una que és força curiosa: "Retroinformàtica" (doneu un cop d'ull a la web, que surt tot i està molt bé ^_^).
.
Es tracta d'una exposició organitzada per la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FiB - UPC), on es mostren més de 60 màquines (retros i frikis) que han marcat la història de la informàtica. Hi ha calculadores, Spectrums, discs durs enormes que tenien una capacitat molt petita, cintes magnètiques... i també ordinadors i memòries actuals - com el famós "pc dels 100 dòlars"-, per veure l'evolució que hi ha hagut en aquests últims pocs anys.
.
La veritat és que està molt bé. Potser alguns de vosaltres sou més grans i heu tingut més contacte amb aquestes tecnologies... A mi m'ha sorprès perquè moltes de les coses no les havia vist mai en directe, només a través de webs i fotografies.
Mentre jo mirava i havia un pare que li deia al seu fill: mira, jo tenia un d'aquests a la feina!
.
A mi personalment el que m'ha fet més gràcia és aquesta portada de la revista "Byte", on es parla del futur dels ordinadors. És curiós perquè sempre imaginem el futur en base al que ja tenim o coneixem... O sigui, en aquella época eren capaços d'imaginar-se ordinadors tan petits com rellotges, però la pantalla segueix sent negre i de lletres verdes, i la memòria.. un disc d'aquells de 5'1/4, en petit... (no deixa de ser curiós, no?) jeje
.

La exposició, per si teniu curiositat, es mantindrà fins el 29 de Març.

Info-Pràcticum + meme

Hola! Després de casi un mes sense actualitzar, he de comentar la notícia del mes: al final no estic fent pràcticum al CCCB (no va poder ser), sinó a Metges Sense Fronteres! La veritat és que és un centre d'informació i documentació molt diferent al que estava acostumada a veure... El ritme de treball és constant i al dia a dia, els usuaris són interns o bé estan a milers de kilòmetres (Nigèria, Yemen,....), i els documents són, o bé mèdics o bé geopolítics.

.

Confeso que m'ha costat una mica arrancar, però per altra banda estic aprenent moltes coses que potser mai haguès sabut!!! (i com que sóc adicta als blogs, me n'he fet un per poder després recordar tot el que he fet i saber que posar a la memòria: http://practicum-msf.blogspot.com/) jiji

,

.

I bé, ahir mirant blogs, vaig adonar-me que m'havien passat un "meme", i apa, aqui van les respostes!
.

MEME DE ENJUT@ MOJAMUT@

(Enjuto es un ser a un ordenador pegado, que aparece siempre en el pequeño mundo de su habitación, sentado en una mesa frente a su monitor. Sus dedos se deslizan del teclado al ratón (es zurdo) con la agilidad de los nativos digitales)

.

Quantes hores al dia de mitjana passes connectada a Internet? Unes 10 (mínim)

.

Quants comptes de correu tens? Tinc aviam... la meva normal (que tinc el mateix nom en gmail i hotmail), desprès un parell més (una que la tinc també en gmail i yahoo) i una altra que faig servir també per altres coses.

.

A quantes xarxes socials et podem trobar? Fins on arriba el concepte de xarxa social? crec q estic registrada a masses llocs... Així que utilitzi estic a Facebook, i Neurona.. Netlog i Tuenti els tinc però no els faig servir. Llavors també estic en algunes d'aquestes que seveixen per trobar els teus amics de col·legi (i tot i que sovint no em cal perquè sóc relativament jove i els recordo, sempre trobes a algú que dius: uala!).

Què t’agrada més per expressar-te el blog, el wiki, flickr o twiter? El blog! Es que al twitter hi tinc compta però no li acabo de trobar el què. Flickr m'encanta, però ho tinc abandonadet (és com el fotolog, què també el tinc de vacances...jiji). I el Youtube també m'agrada, i més ara, que cada cop som més, jeje.

.

Quantes dones blocaires coneixes personalment? Personalment? pos 4 o 5...

.

A quantes dones blocaires llegeixes habitualment? boh, no sé! a vegades llegeixo blogs multi-autors... així habiualment.. unes 10, aprox. Però crec que més. Hauria de fer ara un repàs..

.
I li passo el meme a... a qui vulgui fer-lo ^^!

El curiós incident del gos a mitjanit

El curiós incident del gos a mitjanit és una novel·la que no s'assembla a cap altra. El narrador, Christopher Boone, té 15 anys i pateix una forma lleu d'autisme. Sap molt de matemàtiques i poc sobre els éssers humans. Li agraden les llistes, els sistemes, la veritat...
.

Odia el groc, el marró o que el toquin. Mai ha anat sol més enllà de la botiga de la cantonada, però quan descobreix que algú ha matat el gos d'una veïna, decideix iniciar una investigació. Lluny de fracassar, la recerca de Christopher, que emula al seu admirat Sherlock Holmes -el model de detectiu obsessionat amb el distanciament i l'ànalisi dels fets-, qüestionarà ben aviat el sentit comú i el comportament dels adults que l'envolten.

.

A mi els llibres de detectius no m'agraden, i potser mai haguès llegit aquest llibre a no ser per les circumstàncies que es van dur a terme... però ara estic molt contenta d'haver-lo llegit!
.

Escrit de manera fàcil i entenedora, com si fos una novela juvenil però sense acabar de ser-ho del tot; el propi protagonista de la història fa de narrador per fer-nos veure coses i detalls que a la majoria d'éssers humans se'ns passa per alt.

.

"la gent se'n va de vacances a veure coses noves i relaxar-se, però a mi no em relaxa pas i, a més, es poden veure coses noves observant terra amb un microscopi"

.

Reconec que jo, si fos pel títol i la coberta, no m'hi hagués acostat mai. Imaginar-me un llibre on un nen de 15 anys investiga la mort d'un gos a mitjanit i explica els seus progressos.. que voleu que us digui! crec que no em motivaria. Però quan vas avançant pàgines del llibre veus que no només és això,... sinó que és una manera de veure el món i la vida, de manera molt lógica.

M'ha agradat molt!