Reto 2008

Fa poc em vaig apuntar al "Reto 2008". Es tracta d'un repte creat per Meri Gallego, on amb el títol de "Viaje en el libro de la Unión Europea en 366 días" ens proposa llegir-nos un llibre de cada país de la UE-.

El repte, tal com diu la pàgina web (http://www.meribelgica.com/reto2008/index.php) consisteix en completar els 27 països abans de la mitjanit del 31 de desembre. Les bases són simples: perquè un llibre sigui considerat vàlid, l'autor o el contingut han d'estar estretament relacionats amb el país al que representen. (Preguntes més freqüents)

A mi normalment m'agraden els reptes (com el "repte del divendres", el concurs setmanal de la facu) i m'hi vaig apuntar. M'agrada llegir però a vegades em distrec amb l'ordinador i se'm passen les hores sense adonarme'n.... Per tant, d'aquesta manera, almenys llegiré 27 llibres, jejej (tot i que a començament d'any em vaig proposar arribar als 50)

De moment ja "he viatjat" per dos països:

.

Harry Potter y las Reliquias de la Muerte i El niño con el pijama de rayas (tenieu raó, és molt bo.. i molt trist...).
Aviat completaré també Itàlia :-)

En fi, si us agrada viatjar i us agrada llegir, us agradarà aquest repte.

El curiós incident del gos a mitjanit

El curiós incident del gos a mitjanit és una novel·la que no s'assembla a cap altra. El narrador, Christopher Boone, té 15 anys i pateix una forma lleu d'autisme. Sap molt de matemàtiques i poc sobre els éssers humans. Li agraden les llistes, els sistemes, la veritat...
.

Odia el groc, el marró o que el toquin. Mai ha anat sol més enllà de la botiga de la cantonada, però quan descobreix que algú ha matat el gos d'una veïna, decideix iniciar una investigació. Lluny de fracassar, la recerca de Christopher, que emula al seu admirat Sherlock Holmes -el model de detectiu obsessionat amb el distanciament i l'ànalisi dels fets-, qüestionarà ben aviat el sentit comú i el comportament dels adults que l'envolten.

.

A mi els llibres de detectius no m'agraden, i potser mai haguès llegit aquest llibre a no ser per les circumstàncies que es van dur a terme... però ara estic molt contenta d'haver-lo llegit!
.

Escrit de manera fàcil i entenedora, com si fos una novela juvenil però sense acabar de ser-ho del tot; el propi protagonista de la història fa de narrador per fer-nos veure coses i detalls que a la majoria d'éssers humans se'ns passa per alt.

.

"la gent se'n va de vacances a veure coses noves i relaxar-se, però a mi no em relaxa pas i, a més, es poden veure coses noves observant terra amb un microscopi"

.

Reconec que jo, si fos pel títol i la coberta, no m'hi hagués acostat mai. Imaginar-me un llibre on un nen de 15 anys investiga la mort d'un gos a mitjanit i explica els seus progressos.. que voleu que us digui! crec que no em motivaria. Però quan vas avançant pàgines del llibre veus que no només és això,... sinó que és una manera de veure el món i la vida, de manera molt lógica.

M'ha agradat molt!

A la recerca del llibre desconegut

Aquesta entrada és només una reacció al llegir el blog de Burgostecarios, us copio:
.
Puede que no conozcas un libro por el que te preguntan, pero si te dicen título o autor o editorial lo buscas y ya está. El problema reside en que, a veces, los datos que el usuario te da no están contemplados en el catálogo. ¡Cuántos disgustos nos ahorraríamos si existiese el campo color! ¡Cuántos quebraderos de cabeza menos si pudieramos buscar por es un libro que va de !

És un tema que en el seu moment, també el van tractar a Frikitecaris (El libro marrón de economia)

Totes aquestes lectures m'han fet pensar en una cosa que em va passar fa uns messos: un amic meu em va recomanar un llibre, que li havien dit que estava molt bé, però del qual no sabia ni l'autor ni el títol. Només em va dir: "el protagonista és un nen i en una pàgina del llibre, mira la constel·lació d'Orió i diu que s'asembla a un dinosaure, i surt el dibuix del dinosaure fet amb les estrelles, súper mono!"

Evidentment, no vaig saber com començar a buscar-lo i vaig desistir.

Però ... l'altre dia... al tren... Oh! benvolguda Renfe! al meu costat es va seure una noia que llegia. Jo estava escoltant música però veia les pàgines del llibre... i de cop, gira una pàgina i apareix això:
.
.
Siiiiiiiiiiiiiiiiii!!! Era el llibre que messos enrera m'havien recomanat!!!!
A partir d'aquell moment, vaig estar pendent de si la noia tancava o no el llibre per mirar-ne el títol.. i ja el tinc:

EL CURIOSO INCIDENTE DEL PERRO A MEDIANOCHE!
(i el millor de tot... el tenia a casa! a ma germana li van regalar fa temps! jajajaja!)

Adaptacions televisives i/o cinematogràfiques de novel·les

Fa uns minuts estava llegint sobre la Rodoreda i la reposició de La Plaça del Diamant fa un parell de nits a Tv3, i m'han vingut al cap una sèrie de pel·lícules basades en novel·les (que per lo general, són moltíssimes!).

Bàsicament es poden resumir en dos tipus: les que no superen el text i les que si. Clar que això, va a gustos, i sobre gustos ja se sap! I bé, podria parlar de mil adaptacions, però per falta d'espai i temps, només en comentaré dues: una que no m'ha agradat i una altra que si.

.

1. Harry Potter

El nen que, tal com ha fet Elijah Wood, ha crescut davant els espectadors (tot i que no només és Harry Potter XD). A mi personalment les pel·lícules m'han semblat fluixes. És evident q no pretenc que 900 pàgines es resumeixin en 2 hores de pel·lícula, però considero que el diferent enfocament que ha anat donant cada director que ha passat per la saga s'ha anat deixant coses pel camí. Per mi, el tercer llibre és un dels millors, ja que Harry descobreix moltes coses d'ell mateix i del seu passat... però a la pel·lícula... No sé, moltes de les coses no queden ben resoltes i no transmet res.

(Tot i aixi, cada cop que estrenen una nova pel·li del Potter, allà vaig jo a primera fila XD!)

2. Junts i prou / Juntos nada más
.

Ja sé que és una pel·licula pràcticament desconeguda, però és que em vaig llegir el llibre fa un parell d'anys (Junts i prou / Anna Gavaldà) i fa poc vaig veure'n l'adaptació. És preciosa i adapta molt bé el contingut del llibre. Quan la van estrenar em vaig negar a veure-la, perquè l'actriu protagonista és la que fa d'Amélie Poulain, i, no tinc res contra aquesta actriu (al contrari, adoro Amélie) però el llibre m'havia agradat molt i posar cares conegudes als personatges em feia una mica de ràbia...

Però bé, al final vaig acabar veient-la i sincerament, clava el personatge! M'ha encantat :) us la recomano!

-- I per cert, a banda d'aquestes dues tipologies, ens queden les que fa Tv3 (tvmovies generalment). A mi m'agraden, però no puc negar que sovint em cansa veure sempre la mateixa cara als protagonistes... Si seus a mirar una d'aquestes pel·lícules amb algun familiar, sempre hi ha els comentaris típics de... "nena, aquesta no és la que surt a Ventdelplà fent de dolenta?", "oh guaita! però si aquest actor sortia a Nissaga! com ha canviat!".. "Si donaa, que no veus que aquest noi és el que sortia a PobleNou i desprès va fer de fill de la Carme a Estació d'Enllaç? si està claríssim! l'altre dia va sortir al Cor, estic segur!".

-- Una última cosa, per a qui li interessi: Los destinos turísticos más populares gracias a la literatura

20th Century Boys

Ja feia molt, moooolt de temps que un "manga" (còmic japonès) no m'atreia tant en un primer volum com ho ha fet aquest. Després de llegir i disfrutar les quasi 200 pàgines d'il·lustracions acurades i diàlegs intrigants i misteriosos, no puc evitar pensar quan podré comprar-me els 21 volums restants que composen la col·lecció.

Si aneu a Wikipedia podreu trobar l'argument del còmic.

L'autor, Naoki Urusawa, s'havia fet famós anteriorment per la publicació d'una altra obra: Monster. Tan gran va ser l'éxit del còmic, que poc després en van fer una versió animada, de 74 capítols (després de llegir el primer volum dels Century Boys, no he pogut resistir-me a mirar un capítol animat de Monster, i ostres, sembla una història boníssima també...). Em pregunto si també faran la versió animada de 20th Century Boys. Suposo que si. No van començar també el Dr.Slump i el Son Goku a les pàgines d'una revista?

Finalment només us diré que Naoki Urusawa és més conegut a Catalunya per una història (curiosament, en van fer també versió animada) que va ser éxit a TV3:

Si, exacte! "Cinturó negre"! Aquesta història narra les aventures de Ginger Inokuma (Yawara en japonès), una jove entrenada pel seu propi avi per a ser campiona mundial de judo. El somni de la Ginger era participar a les Olimpiades de 1992!

-- Confirmat, un cop més, que a Japó ens adoren :D. A cas no sabieu que Oliver Attom (Tsuabasa), protagonista d'Oliver y Benji / Campeones... acaba al FCBarcelona? ÉS genial ! És la serie més mítica dels 80 casi! Qui no seguia les passes d'Oliver a traves del interminable camp de futbol?

.

De venta en llibreries especialitzades (i també en moltes altres!):

20th Century Boys (Nijuuseiki Shônen), de Naoki Urasawa. Planeta DeAgostini (Biblioteca Pachinco). Tomo de tapes toves.B/N, 208 a 224 págs., 7,95€

Llibres de tota una generació

Hi ha llibres infantils vells i desfasats. Sobretot els de coneixements! Però són llibres que formen part de la nostra memòria, llibres amb els quals la generació naranjito ha crescut i ha après!

Navegant per internet he trobat una web que es dedica a escanejar aquests llibres: Para que no se olviden. Aqui els llibres estan organitzats per editorials, desprès per col·leccions i finalment ja escanejen pàgina per pàgina.

Jo recordo especialment els de la col·lecció "COMO HACER". El meu cosí quan va crèixer me'n va regalar varis (els llibres són del 75. Jo sóc més jove! vaig començar a viure amb informació desfasada ¬¬ ...). Sobretot n'hi havia un que m'agradava moltíssim: "Como hacer baterías e imanes". Suposo que avui en dia tindria un títol semblant a "com hacer baterias ecológicas para tu móvil o mp3". I potser els que abans s'anomenaven "como hacer de espía", ara es diria "como hacer de hacker".

Potser d'aqui poc alguna editorial com Parramón (dic aquesta perquè és la primera que se m'ha acudit quan he pensat en llibres infantils de coneixement) treu alguna col·lecció amb llibres tan suggerents com:

- Crea tu primer fotolog

- Publica tu primer blog de forma segura. Incluye guía para padres.

- Divertidos juegos y cadenas para mandar por e-mail

Qui sap.

El que si que crec és que aquesta web ha d'augmentar els continguts i oferir també llibres de text. Els antics Santillana, Edebé i Barcanova de principis dels 90'... A mi em faria gràcia veure'n alguns, perquè la majoria els tenia fets malbé i els vaig tirar (si, horror, no sabia preservar ni conservar jajaja). Ala, n'hi havia un de lectures que explicava diferents històries i una era d'una oreneta que volava buscant no se qué...

A Frankfurt es parlarà català

Cada any a Frankfurt es celebra la Fira del Llibre més gran i més important del món, i cada any trien a un país convidat perquè tot giri al seu voltant. Si algun cop heu estat a Frankfurt durant la temporada de la Fira (principis d'Octubre), veureu que és del tot cert. Per exemple, aquesta última edició el país convidat va ser la Índia, i es notava! Donava la casualitat que jo aquells dies era per Frankfurt (fent unes pràctiques a la Biblioteca Catalana) i una companya de feina treballava de professora d'espanyol a un col·legi, i em va dir que havia vingut un grup de nens de la India a fer una obra de teatre. Aquest any, per primera vegada, no hi ha país convidat sinó cultura convidada: LA CULTURA CATALANA.

Q curiós, aquest any hi aniran nens catalans a fer teatre? També hi havia una mena de Corte Inglés (presents a tota Alemanya) i els aparadors (de les sucursals de Frankfurt) estaven decorats al estil indi. Posaran aquest any a gent ballant sardanes? Donaran pà amb tomàquet a l'entrada? la veritat és que Frankfurt "s'ho curra", ja que fa poc la ciutat va celebrar "la setmana gallega"!

Però la polèmica de tot això ha estat amb quins autors havien d'anar i quins no. I al final, autors catalans però que escriuen en castellà, no hi aniran (exemple, C.Ruíz Zafón). S'ha dit que se'ls va convidar igual que els altres, i que ells van rebutjar-ho a favor dels que si escriuen en català. Tot plegat un embolic. Però la desició ja ha estat presa, i a Frankfurt es parlarà català. A mi al començament no m'acabava de fer el pes aquesta desició, perquè encara que una persona escrigui en castellà, pot ser català i sentir-se català, no? Però desprès de sentir-ne molt a parlar, veig més clar que s'ha fet el més correcte, i que coi, totes les coses injustes del món tenen grups que ho defensin.. en canvi Catalunya,, nomès ens té a nosaltres!

Frankfurt us espera, de 10-14 octubre.

Foment de la recerca entre els mes petits

A les biblioteques escolars (i suposem que a les altres també) han arribat una sèrie de llibres relacionats amb la recerca. Es tracta de la col·lecció de llibres "Els contes de la Laura i en Joan", editats per la Generalitat.

Col·lecció Recerca Directa

Es tracta de 5 contes de diferents disciplines científiques (medicina, informàtica, pedagogia, biologia i arqueologia) destinats a nens i nenes de 6 a 10 anys, que aporten, a més, altres continguts relacionats amb l'educació en valors i que es podran trobar a les escoles i biblioteques o se'n podrà consultar la versió multimèdia!

Narren les aventures de dos infants, la Laura i en Joan, que gràcies als poders màgics que tenen poden fer recerca i passar-s'ho d'allò més bé.

I no només parlen de la recerca i l'educació en valors, sinó que també es parla dels hàbits alimentaris, educuació vial... Són molt complets i molt actuals.

A part de la versió en paper, a la web hi podeu trobar la versió pdf i una versió multimèdia molt dinàmica:

Els títols de moment publicats són:

- La Laura i en Joan viatgen a Moçambic (medicina)

- La Laura i en Joan salven el Marenostrum (informàtica)

- La Laura i en Joan investiguen la pissarra digital (pedagogia)

- La Laura i en Joan es capbussen a les Illes Medes (biologia)

- La Laura i en Joan descobreixen el món dels ilergets (arqueologia)

Aviam si n'editen més, perquè la iniciativa és molt bona però s'han deixat moltes professions de les quals se'n podria extreure molt de suc.

Com a punt en contra es podria dir que són molt-molt bàsics (però clar, va destinat a un públic concret, q són els nens d'entre 6 i 10 anys), i els nens protagonistes són una mica repel·lents ;)