29 de maig 2007

La vida a una biblioteca escolar

Abans he estat llegint el blog dels ratones de biblioteca, que han dedicat l'entrada d'avui a la classificació i la indexació.

No sé fins a quin punt un dia vindrà un usuari a dir-me que vol informació sobre "el tintado de los juguetes de madera de forma esférica" ... (i déu vulgui que jo no n'hagi fet la indexació prèvia, perquè no trobaria res! ^.^U)

Però avui a la feina m'he adonat que no cal ser tant rebuscat per poder fallar a un usuari. La situació ha estat aquesta:

- Mare (ajudant a filla a fer els deures): Ei, tu saps quin va ser l'últim rei de la dinastia dels Àustries que va governar a Espanya?

- Jo: Mmm... O_o

- Mare: Que em pots donar algun llibre en que ho posi?

- Jo: ... O_o
- Jo: Millor t'ho busco a internet

He fracasat com a bibliotecària escolar :/

Bé, en realitat no del tot, perquè la informació ha estat trobada. Però clar, és una mica el debat de sempre, no? Una biblioteca sense llibres i nomès amb ordinadors perquè es pugui trobar allò que es busca? Amb els llibres i les enciclopèdies en línia ...

*Nota d'auto-defensa: La biblioteca no està automatitzada, ergo, no hi ha catàleg.


Aprofito per compartir una frase que m'ha dit avui una petita usària: "He suicidado mi vida por un calamar!!"

23 de maig 2007

Un sol carnet

Llegeixo al diari:

"Un sol carnet.
El candidat del PSC a l'alcaldia de Barcelona, Jordi Hereu, s'ha compromès a crear un carnet del ciutadà que permeti accedir a tots els serveis municipals, com l'àrea verda, el bicing, el transport i les biblioteques" (Metro, 22 Maig)

Un sol carnet? Un sol carnet com a ciutadà de Barcelona que et permeti totes aquestes coses? I el transport? Tots els transports? No ho entenc! I el carnet englobarà tots els descomptes i promocions que hi ha a cada un dels carnets per separat?



19 de maig 2007

Foment de la recerca entre els mes petits

A les biblioteques escolars (i suposem que a les altres també) han arribat una sèrie de llibres relacionats amb la recerca. Es tracta de la col·lecció de llibres "Els contes de la Laura i en Joan", editats per la Generalitat.


Col·lecció Recerca Directa


Es tracta de 5 contes de diferents disciplines científiques (medicina, informàtica, pedagogia, biologia i arqueologia) destinats a nens i nenes de 6 a 10 anys, que aporten, a més, altres continguts relacionats amb l'educació en valors i que es podran trobar a les escoles i biblioteques o se'n podrà consultar la versió multimèdia!

Narren les aventures de dos infants, la Laura i en Joan, que gràcies als poders màgics que tenen poden fer recerca i passar-s'ho d'allò més bé.

I no només parlen de la recerca i l'educació en valors, sinó que també es parla dels hàbits alimentaris, educuació vial... Són molt complets i molt actuals.
A part de la versió en paper, a la web hi podeu trobar la versió pdf i una versió multimèdia molt dinàmica:



Els títols de moment publicats són:

- La Laura i en Joan viatgen a Moçambic (medicina)

- La Laura i en Joan salven el Marenostrum (informàtica)

- La Laura i en Joan investiguen la pissarra digital (pedagogia)

- La Laura i en Joan es capbussen a les Illes Medes (biologia)

- La Laura i en Joan descobreixen el món dels ilergets (arqueologia)

Aviam si n'editen més, perquè la iniciativa és molt bona però s'han deixat moltes professions de les quals se'n podria extreure molt de suc.

Com a punt en contra es podria dir que són molt-molt bàsics (però clar, va destinat a un públic concret, q són els nens d'entre 6 i 10 anys), i els nens protagonistes són una mica repel·lents ;)

16 de maig 2007

Jason Calacanis, a "La Contra"



Comencem a posar contingut a aquest nou blog, i ho fem amb l'entrevista publicada a "La Contra" de La Vanguardia. (15/5/07)

Qui és?

Es tracta de Jason Calacanis, pioner en temàtica blog i fundador de Weblog.

L'entrevista completa la podeu llegir si seguiu el següent enllaç: Entrevista.

Nosaltres només ens limitarem a comentar algunes coses que ha dit:

- Mi religión: cualquiera puede lograr lo que se proponga sin fastidiar a nadie. Internet ha logrado que todos leamos y escribamos más que nunca

Certament, té tota la raó del món. Internet està molt criticat perquè allunya a les persones, t'aïlla -en certa manera- del món que t'envolta. Si, en part si. Però: No estem cada cop més abocats a una societat on tendim a explicar-ho tot? És impresionant la xifra de persones que poseeixen un blog, fotolog (o altres similars). Abans la gent explicava la seva vida a la veïna del sisè pis mentre baixava el carro de la compra. Avui en dia la compra la fem a Caprabo online i les nostres aventures i els nostres pensaments els fem públics a persones anònimes (o no) que arriben per casualitat a les nostres pàgines. Tots llegim més i publiquem més. És el nostre (petit) món 2.0

The Connector, así me apodaron por mi habilidad para conectar gente. A partir de mi experiencia, Malcolm Gladwell teorizó sobre los conectores, esas personas que disfrutan poniendo a la gente en contacto.

Tornant al tema de l'anterior pregunta, hauriem de reflexionar una mica sobre els nostres contactes i la manera en que es relacionen amb el nostre blog (fotolog, et al.): No serà que sempre hi escriuen els mateixos? Si, segurament. Llavors que passa? En comptes d'anar a la cafeteria a parlar, utilitzem internet? Aparcant xats i programes de missatgeria instantània (msn) els comentaris que podem deixar a blogs fan de nexe per a trobar altres contactes amb interessos comuns als nostres. Ja sigui perquè treballen en un mateix àmbit, o perquè són de la mateixa ciutat. Un llibre/article en paper no conecta, un blog si. Hauriem de contar quantes vegades punxem sobre un enllaç (personal o no) per arribar a altres llocs que no teniem previst arribar. Ens passem les hores enllaçant coses, conectant-nos els uns amb els altres i formant petites (i grans) xarxes.

- (Referint-se als blogs)- Olí el boom. Antes la única manera de responder a un diario era enviar una carta, pero en Nueva York sólo los grupos de interés y algunos majaras enviaban cartas y los editores seleccionaban unas pocas.

Estem totalment d'acord! Tot i que avui en dia ha canviat una mica: la gent escriu molt més als diaris per donar la seva opinió i/o queixar-se d'alguna cosa, i els diaris cada cop donen més importància a l'opinió del lector (cada cop són espais més grans els que es destinen a tal objectiu). Però la raó de tot això, suposo que està en que abans si volies escriure a un diari ho havies de fer enviant una carta (escriu, posa-ho en un sobre, posa-hi un segell...) en canvi ara és tan senzill escriure un e-mail com una entrada pel teu blog personal.

Ja de pas, us citem un article del 2003 que està bastant relacionat amb el tema (trobat a deakialli):

Merlo, José Antonio ; Sorli, Ángela: Weblogs: Un recurso para los profesionales de la información [en línia] Revista Española de Documentación Cientifica, abril-junio 2003, vol. 26, n. 2, p. 227-236. (Última consulta: 16 de Maig 2007)

Pd. No recordo com es fan citacions correctament!

12 de maig 2007

Raons d'aquest nou blog

Avui en dia un blog (bloc) és una de les eines de comunicació més ràpides que existeixen.
.
Fa uns messos vam iniciar un blog, el blogdelsdijous, del qual hem obtingut força bons resultats. El problema recau en què es tracta d'un blog dedicat a l'entorn universitari de la Facultat de Bibloteconomia i Documentació de Barcelona. Per una part ens fa gràcia: explicar les coses que passen, les activitats que s'hi duen a terme... Però per altra part pensem que quan finalitzem els estudis ens quedarem sense blog. A part, hi ha moltes coses que no podem explicar perquè seria subjectivar-lo massa, i en principi (cosa que no sempre aconseguim) el blogdeldijous hauria de ser més objectiu.
.
Es bàsicament per aquest motiu que hem iniciat aquest segon blog, més personal però mantenint la temàtica (biblioteconomia i documentació). Li hem posat aquest nom perquè així ens mantenim lligats al nostre blog inicial.
Si el Blogdeldijous porta aquest nom, es perquè ho voliem relacionar directament amb el Full del Dijous, (publicació setmanal de la Facultat). El Blog del Divendres en canvi, pretèn ser més subjectiu... i divendres és el dia en que comença el cap de setmana!
Una altra raó important és l'estiu: Si la facultat tanca portes a l'estiu... al blogdeldijous que hi posarem? Amb el blog del divendres, podrem escriure cada dia ;)
.
- Hi haurà un blogdeldissabte o blogdeldimarts més endevant?
En principi no! :)
.
- Per què "Blog" i no "Bloc"?
Tal com vam dir un dia al blogdeldijous:
Ja que parlem de lingüistica, la pregunta del milió: Per què blog i no bloc? Senzill: No ens agrada la paraula bloc. Sona com a "bloc de notas"... i llavors com dir que ets un blogger? Hi ha paraules que no s'haurien de traduir, no us sembla?
Entenem que us pugui desagradar, i que potser penseu que és un atac al català... Però la paraula bloc no ens acaba d'agradar (i menys bitàcola).
.
- En català?
Si! Suposem que si escrivissim en castellà arribariem a un públic més ampli, però ens agrada escriure en català (i si, de tant en tant fem alguna falta, ho sentim ^^U) és la llengua en que hem nascut, crescut, estudiat i viscut, i si escrivissim en un altre idioma no seriem nosaltres!