22 de febrer 2008

El curiós incident del gos a mitjanit

El curiós incident del gos a mitjanit és una novel·la que no s'assembla a cap altra. El narrador, Christopher Boone, té 15 anys i pateix una forma lleu d'autisme. Sap molt de matemàtiques i poc sobre els éssers humans. Li agraden les llistes, els sistemes, la veritat...
.
Odia el groc, el marró o que el toquin. Mai ha anat sol més enllà de la botiga de la cantonada, però quan descobreix que algú ha matat el gos d'una veïna, decideix iniciar una investigació. Lluny de fracassar, la recerca de Christopher, que emula al seu admirat Sherlock Holmes -el model de detectiu obsessionat amb el distanciament i l'ànalisi dels fets-, qüestionarà ben aviat el sentit comú i el comportament dels adults que l'envolten.
.
A mi els llibres de detectius no m'agraden, i potser mai haguès llegit aquest llibre a no ser per les circumstàncies que es van dur a terme... però ara estic molt contenta d'haver-lo llegit!
.

Escrit de manera fàcil i entenedora, com si fos una novela juvenil però sense acabar de ser-ho del tot; el propi protagonista de la història fa de narrador per fer-nos veure coses i detalls que a la majoria d'éssers humans se'ns passa per alt.
.
"la gent se'n va de vacances a veure coses noves i relaxar-se, però a mi no em relaxa pas i, a més, es poden veure coses noves observant terra amb un microscopi"
.
Reconec que jo, si fos pel títol i la coberta, no m'hi hagués acostat mai. Imaginar-me un llibre on un nen de 15 anys investiga la mort d'un gos a mitjanit i explica els seus progressos.. que voleu que us digui! crec que no em motivaria. Però quan vas avançant pàgines del llibre veus que no només és això,... sinó que és una manera de veure el món i la vida, de manera molt lógica.
M'ha agradat molt!

7 comentaris:

núria ha dit...

Sí, en Christopher té molta lògica, no podem dir el mateix nosaltres, els suposadament normals, que a vegades som tan poc consecuents.

Pilar ha dit...

com ja et vaig comentar... molt bo

Eli Ramirez. ha dit...

Si, és molt bo...!

I tens raó Núria. Tan de bo tots fòssim una mica com el Christopher...

Albert Ventura (Teto) ha dit...

doncs parlant de llibres en que els protagonistes són nens...llegeix el nen del pijama de ratlles..és brutal..t'encantarà ja ho veuràs..final trepidant!

apa cuidat !

Eli Ramirez. ha dit...

ja! vàries persones m'ho han comentat! aquest 2008 me'l llegeixo fijo!

merci albert!

núria ha dit...

Jo també te'l recomano, tot i que trepidant no seria l'adjectiu que haguès triat per definir el final.

Eli Ramirez ha dit...

jeje

Ok, doncs quan acabi el Harry Potter (lecura obligada) ja el buscaré ;)

Gràcies! ;D