06 de juny 2007

Automatització de l'indexació



Tinc dos exàmens: Catalogació & Classificació/Indexació. Només aquests dos. Fàcil? No, gens. Per mi, és lo pitjor de la carrera. I em fot, molt.

En fi, el cas és que em trobava en mig d'una nit estrellada pensant com puc estudiar CLIX (class. i index.) fins que he arribat a la conclusió que poca cosa puc fer més. Per tant, he començat a llegir les lectures que hi ha pel dossier.

I primer, m'he trobat amb "La estructura conceptual de los tesauros en el entorno digital: ¿nuevas esperanzas para viejos problemas?", que es va presentar a les 9enes Jornades Catalanes d'Informació i Documentació (que curiós, jo hi feia de voluntària, i en aquell moment que sabia jo dels tesaurus... el nom i poca cosa més!). El text consta de 3 parts, i una d'elles és analitzar els problemes de 3 tesaurus: El T.ISOC de Psicología, el de la UNESCO i l'EUROVOC.

Bé, d'aquest primer text no cal comentar res. El que m'ha agradat més (si és que una lectura així et pot arribar a "agradar") és el segon que he llegit: "Automatización de la indización", d'Isidro Gil Leiva, 1999.

Al començament es posen una sèrie d'arguments en contra i a favor. Comencen pels arguments en contra, i realment a mi em tenien ben convençuda. Suposo que tot i venir d'una adolescència digital, veig que la tecnologia cada cop treu més places de feina i fa una mica de "yuyu" (bé, no acostumo a utilitzar aquesta paraula, però m'ha sortit així).

Però com més llegia, més m'he autoconvençut que si una màquina pot fer la nostra feina, doncs que la faci. Nosaltres trobarem mil coses més a fer. A més, la tecnologia ha evolucionat, i llegint tots els exemples que cita el text, m'he convençut del tot. Menys personal, menys diners.

A finals del 2005, durant les "Jornades de Biblioteca Pública i Lectures", recordo que algú va dir (i no sé si era un ponent o algú del públic... no ho recordo) que era millor dedicar-nos a la formació dels usuaris i l'animació a la lectura que a catalogar [algo aixi], i jo estic completament d'acord. xD!

M'agradaria que inventessin una màquina de catalogar, de manera que tu possesis el llibre en un forat i sortís per l'altre costat ja catalogat. Segur que algún dia sortirà en alguna web. I hope.




3 comentaris:

Patito & Ratón ha dit...

yo quiero una de esas pero para CLIX... me tienen por el camino de la amargura las lecturas, el examen que se tiene que repetir sin saber siquiera la nota, las ontologías, la indización...

soscorro!

cuack

gamoia ha dit...

Ànims, gent, que no n'hi per tant! Segur que us en sortireu.
Catalogar i classificar pot ser tant o més divertit que "fer classe" i "promoció". Tot depèn del gust i l'habilitat de cadascú. Però cal agafar nocions de tot. Vinga, que falta poc :-)

sublibrarian of the year ha dit...

Lo que ocurre es que si te va el trabajo técnico de biblioteca estás abocado a la precariedad de Doc6 o similares. Y mejor no nos engañemos, catalogar, indexar etc... es en definitiva rellenar formularios más o menos laboriosos, y en lenguaje de máquinas.

Además, a medio plazo, todo ese "saber" se quedará tan obsoleto como las señales de humo. Porque está claro que el asistente humano será substituido y la catalogación se hará en editorial y automáticamente.

Otra cosa es que se quiera dilatar la intervención humana para no invertir en las máquinas que vendrán, y seguro que en este país de cocoteros sucederá así, pero los $b se acaban, se acaban. Y está bien que se acaben.